This post is available in 3 languages:
English  •  Spanish Catalan

English

The Spanish Republican Exile forced thousands of Spanish citizens to leave their country after the Spanish Civil War and the aftermath of persecutions by the Francisco Franco dictatorship. Nearly 220,000 supporters of the Second Republic left Spain to other countries like Argentina and Mexico.

Attendants at the edit-a-thon

To mark the 75th anniversary of the arrival of the Sinaia vessel to the Mexican port of Veracruz, the Wikimedia chapters in Argentina, Spain and Mexico ran ​​the First Spanish Republican Exile Edit-a-thon of Wikipedia, Wikimedia Commons and Wikisource on historical facts, biographies and testimonials related to these events.

The coordination of this event was conducted by the Iberocoop initiative. The event in Mexico City was held at the Space X of Cultural Center of Spain in Mexico. This edit-a-thon was curated by Guiomar López Acevedo, historian of the Spanish Ateneo of Mexico, who contributed sources and reviews for the activity. At the opening, Macarena Pérez, staff of the Cultural Center of Spain, said that the Spanish exile is a prolific theme and many more working sessions will be needed to retrieve all available evidence.

At around 2 pm local time in Mexico, Santiago Navarro Sanz, member of the board of Wikimedia Spain, joined in a videoconference from Vila-real and saluted the participants and noted that he was happy that a hard episode in Spanish history is a positive reason to gather Wikipedians in three countries and contribute to the growth of information on Wikimedia projects.

Attendants at the edit-a-thon

The event in Mexico produced articles about the Administrative Committee of the Funds for the Relief of Spanish Republican as well as a letter for Wikisource from former President Lazaro Cardenas, who facilitated the coming of thousands to Mexico. Other articles created related to the House of Spain in Mexico, a harbor for Spanish researchers and intellectuals that helped them continue their work, and which eventually became one of the most prestigious academic institutions in the country: El Colegio de Mexico. Other articles included the Ermita Building, a famous building in Mexico City that few know was initially created to accommodate Spanish exiles, including some very relevant individuals like the poet Rafael Alberti.

At the end of the event, Macarena Pérez introduced the Atlas of Exile project, a collaborative map that shows where the Spanish exiles located after leaving Spain.

In the case of Argentina, the event was held inside the Casal de Catalunya, where Wikipedians and members of Wikimedia Argentina met for the First Spanish Republican Edit-a-thon.

From the beginning, the attendees could see that the Edit-a-thon would be an event with particular characteristics: several founders of the Children of Spanish Civil War in Argentina Civil Association attended, people who keep alive the memory of the events that took place a long time ago. Their testimonies about how their experiences translated to key political movements in the twentieth century were deeply emotional.

The great amount of evidence, the building of a generational story that can only be told by their protagonists and the gathering of many pictures and historical documents demanded recorded audio and video material in addition to the digitization of documents, including interviews. This material will be the basis for an audiovisual documentary about the Spanish exile in Argentina and the experiences of children of war. The material is being collected in a special category for that purpose in Wikimedia Commons.

Iván Martínez, Wikimedia México president, Nicolás Miranda, Wikimedia Argentina head of communications, and Santiago Navarro Sanz, Wikimedia Spain vicepresident.

Spanish

Recuperando la historia compartida editando en Argentina, México y España

El exilio republicano español forzó a miles de españoles y españolas a abandonar su país luego de la Guerra Civil Española y el posterior periodo de persecución durante la posguerra por la dictadura de Francisco Franco. Cerca de 220 mil personas simpatizantes de la Segunda República abandonaron España hacia otros países como Argentina y México, quienes lo acogieron de distinta manera.

Attendants at the edit-a-thon

Con motivo del 75 aniversario del arribo del buque Sinaia al puerto mexicano de Veracruz, los capítulos Wikimedia de Argentina, España y México, realizaron el Primer Editatón del Exilio Republicano Español, en el que se editó Wikipedia, Wikimedia Commons y Wikisource sobre hechos históricos, personajes y testimonios de este proceso.

La coordinación de este evento, realizado bajo la iniciativa Iberocoop, implicó que el trabajo se realizara en horarios distintos el pasado 16 de junio. Desde temprana hora, editores desde territorio español escribieron artículos en español y catalán, como el del escritor y militante socialista Marcial Badia Colomer o el del periodista Isaac Abeytúa.

El evento en la Ciudad de México se realizó en el Espacio X del Centro Cultural de España en México. El evento reunió a la comunidad de editores de Wikimedia México y motivó la presencia de familiares de exiliados españoles. Este editatón contó con el apoyo de la Lic. Guiomar Acevedo López, del Ateneo Español de México, quién aportó fuentes y opiniones para el mejor desarrollo de la actividad. Al inicio de la actividad Macarena Pérez, del Centro Cultural de España, destacó que el exilio español es un tema prolífico y del que se necesitarán muchas más sesiones de trabajo para recuperar todos los testimonios a su alrededor.

Attendants at the edit-a-thon

Cerca de las dos de la tarde, hora local de México, Santiago Navarro Sanz, miembro de la mesa directiva de Wikimedia España, en videconferencia desde Vila-real, saludó a los presentes y se dijo contento de que un hecho difícil para la historia española sea una razón positiva para reunir a wikipedistas en tres países y crecer la memoria sobre este hecho en los proyectos Wikimedia. En la actividad en México se editaron artículos como el de la Comisión Administradora de los Fondos para el Auxilio de los Republicanos Españoles o las cartas en Wikisource del entonces presidente Lázaro Cárdenas, quien gestionó el refugio de miles desde España en territorio mexicano. Otros artículos creados fueron la Casa de España en México, en donde fueron acogidos investigadores e intelectuales españoles para que continuaran su labor y que a la postre se convertiría en una de las instituciones académicas más prestigiadas del país: El Colegio de México; o bien, el Edificio Ermita, un afamado edificio de la capital mexicana del que pocos saben que su razón de ser inicialmente fue acoger exiliados españoles, algunos muy relevantes como Rafael Alberti.

Al final del evento Macarena Pérez presentó el proyecto Atlas de Exilio, un proyecto en el que de forma colaborativa se elabora un mapa en el que se sitúa dónde se establecieron los españoles exiliados tras la Guerra Civil; proceso que es posible hoy al no existir una persecución en su contra.

En el caso de Argentina, el evento se realizó dentro del edificio Casal de Catalunya, donde miembros de la comunidad de wikipedistas y de Wikimedia Argentina se reunieron en el Editatón del Exilio Español en Argentina junto a sobrevivientes de la experiencia del desarraigo en la posguerra.

Desde el comienzo, los asistentes pudieron comprobar que el Editatón del Exilio Español iba a ser un evento con características particulares: acudieron al Casal a varios miembros fundadores de la Asociación Civil Niños de la Guerra Civil Española de Argentina, personas que recuerdan y mantienen vivo el significado de los hechos de los que fueron víctimas hace tanto tiempo. Pausadamente y de a uno, sus testimonios acerca de la experiencia del exilio siendo muy pequeños y de cómo sus vivencias personales explican movimientos políticos clave en el siglo XX resultaron muy emotivas. Que el evento resultara tan impactante disparó en los presentes gran cantidad de preguntas que expandieron la temática y enriquecieron los relatos.

Por otro lado, el editatón tuvo una modalidad diferente a la usual, en la que se mejoran, expanden y crean artículos nuevos con el material que se esté tratando en ese momento. En este caso, se consideró que la riqueza de los testimonios, la construcción de un relato generacional que sólo puede ser contado por sus protagonistas y el recopilación de gran cantidad de imágenes y documentos históricos demandó un registro de audio y video -además de la digitalización de los documentos- que incluye entrevistas y que será la base para una recopilación documental audiovisual sobre el exilio español en Argentina y las experiencias de los niños de la guerra. Este material está siendo recopilado en una categoría especial a ese fin en Wikimedia Commons.

Iván Martínez, Wikimedia México president, Nicolás Miranda, Wikimedia Argentina head of communications, and Santiago Navarro Sanz, Wikimedia Spain vicepresident.

Catalan

Attendants at the edit-a-thon

L’exili republicà espanyol va forçar a milers d’espanyols i espanyoles a abandonar el seu país després de la Guerra Civil Espanyola i el període de persecució a la postguerra, durant la dictadura de Francisco Franco. Vora 220 mil persones simpatitzants de la Segona República van abandonar Espanya cap a altres països com ara Argentina o Mèxic, que els van acollir de distinta manera. Amb motiu del 75 aniversari de l’arribada del buc Sinaia al port mexicà de Veracruz, els capítols Wikimedia Argentina, Espanya i Mèxic, van realitzar el primer editató de l’Exili Republicà Espanyol, en el qual es va editar la Viquipèdia, Wikimedia Commons i Viquitexts sobre fets històrics, personatges i testimonis d’aquest procés.

La coordinació d’aquesta activitat, realitzat sota la iniciativa Iberocoop, va implicar que el treball es realitzara en horaris diferents el passat 16 de juny. Des de bon prompte, editors des de territori espanyol van escriure articles en castellà i català, com el de l’escriptor i militant socialista Marcial Badia Colomer o el del periodista Isaac Abeytúa. L’activitat a la Ciutat de Mèxic es va dur a terme a l’Espai X del Centre Cultural d’Espanya a Mèxic. L’acte va reunir a la comunitat d’editors de Wikimedia Mèxic i va motivar la presència de familiars d’exiliats espanyols. Aquest editató va comptar amb el suport de la Llic. Guiomar Acevedo López, de l’Ateneu Espanyol de Mèxic, qui va aportar fonts i la seua opinió per a millorar el desenvolupament de l’activitat. A l’inici de l’activitat, Macarena Pérez, del Centre Cultural d’Espanya, va destacar que l’exili espanyol és un tema prolífic i del que faran falta moltes més sessions de treball per a recuperar tots els testimonis al seu voltant.

Attendants at the edit-a-thon

Al voltant de les dues de la vesprada, hora local de Mèxic, Santiago Navarro Sanz, membre de la junta directiva de Wikimedia Espanya, en videoconferència des de Vila-real, va saludar als presents i es va manifestar content de que un fet difícil per a la història espanyola siga una raó positiva per a reunir a viquipedistes en tres països i fer créixer la memòria sobre aquest fet en els projectes Wikimedia. En l’activitat a Mèxic es van editar articles con el de la Comissió Administradora dels Fons per a l’Auxili dels republicans espanyols o les cartes a Viquitexts del aleshores president Lázaro Cárdenas, qui va gestionar el refugi de milers des d’Espanya en territori mexicà. Altres articles creats varen ser la Casa d’Espanya a Mèxic, on varen ser acollits investigadors i intel·lectuals espanyols per a que continuaren la seua tasca i que a la fi es va convertir en una de les institucions acadèmiques més prestigioses del país: el Col·legi de Mèxic; o bé, l’edifici Ermita, un afamat edifici de la capital mexicana del qual pocs saben que el seu origen va ser inicialment acollir exiliats espanyols, alguns dels quals molt rellevants com Rafael Alberti.

Al final de l’acte, Macarena Pérez va presentar el projecte Atles de l’Exili, un mapa col·laboratiu on es mostra on es van establir els exiliats espanyols després de la Guerra Civil; procés que és possible avui en dia ja que no existeix una persecució contra ells.

En el cas de l’Argentina, l’acte es va dur a terme a l’edifici del Casal de Catalunya, on membres de la comunitat de viquipedistes i de Wikimedia Argentina es van reunir en l’Editató de l’Exili Espanyol a l’Argentina junt a supervivents de l’experiència del desarrelament durant la postguerra.

Des del començament, els assistents van poder comprovar que l’Editató de l’Exili espanyol anava a ser un esdeveniment amb característiques particulars: es va rebre al Casal a diversos membres fundadors de l’Associació Civil Niños de la Guerra Civil Española d’Argentina, persones que recorden i mantenen viu el significat dels fets dels que van ser víctimes fa tant de temps. De forma pausada i d’un en un, els seus testimonis a voltants de l’experiència de l’exili, quan eren molt menuts, i de com les seues vivències personals expliquen moviments polítics clau al segle XX van resultar molt emotives. Que l’esdeveniment resultara tant impactant va disparar entre els presents gran quantitat de preguntes que van expandir la temàtica i van enriquir els relats.

Per una altra banda, l’editató va tindre una modalitat diferent a la usual, en la que es milloren, amplien i creen articles nous amb el material que s’està tractant en eixe moment. En aquest cas, es va considerar que la riquesa dels testimonis, la construcció d’un relat generacional que tan sols pot ser contat pels seus protagonistes i l’eixida a la llum de gran quantitat d’imatges i documents històrics va demandar un registre d’àudio i vídeo -a més de la digitalització dels documents- que inclou entrevistes i que serà la base per a una recopilació documental audiovisual sobre l’exili espanyol en Argentina i les experiències dels xiquets de la guerra. Aquest material està sent recopilat en una categoria especial per a aquesta finalitat a Wikimedia Commons.

Iván Martínez, Wikimedia México president, Nicolás Miranda, Wikimedia Argentina head of communications, and Santiago Navarro Sanz, Wikimedia Spain vicepresident.