English
The Spanish Republican Exile forced thousands of Spanish citizens to leave their country after the Spanish Civil War and the aftermath of persecutions by the Francisco Franco dictatorship. Nearly 220,000 supporters of the Second Republic left Spain to other countries like Argentina and Mexico.
To mark the 75th anniversary of the arrival of the Sinaia vessel to the Mexican port of Veracruz, the Wikimedia chapters in Argentina, Spain and Mexico ran ââthe First Spanish Republican Exile Edit-a-thon of Wikipedia, Wikimedia Commons and Wikisource on historical facts, biographies and testimonials related to these events.
The coordination of this event was conducted by the Iberocoop initiative. The event in Mexico City was held at the Space X of Cultural Center of Spain in Mexico. This edit-a-thon was curated by Guiomar López Acevedo, historian of the Spanish Ateneo of Mexico, who contributed sources and reviews for the activity. At the opening, Macarena Pérez, staff of the Cultural Center of Spain, said that the Spanish exile is a prolific theme and many more working sessions will be needed to retrieve all available evidence.
At around 2 pm local time in Mexico, Santiago Navarro Sanz, member of the board of Wikimedia Spain, joined in a videoconference from Vila-real and saluted the participants and noted that he was happy that a hard episode in Spanish history is a positive reason to gather Wikipedians in three countries and contribute to the growth of information on Wikimedia projects.
The event in Mexico produced articles about the Administrative Committee of the Funds for the Relief of Spanish Republican as well as a letter for Wikisource from former President Lazaro Cardenas, who facilitated the coming of thousands to Mexico. Other articles created related to the House of Spain in Mexico, a harbor for Spanish researchers and intellectuals that helped them continue their work, and which eventually became one of the most prestigious academic institutions in the country: El Colegio de Mexico. Other articles included the Ermita Building, a famous building in Mexico City that few know was initially created to accommodate Spanish exiles, including some very relevant individuals like the poet Rafael Alberti.
At the end of the event, Macarena PĂ©rez introduced the Atlas of Exile project, a collaborative map that shows where the Spanish exiles located after leaving Spain.
In the case of Argentina, the event was held inside the Casal de Catalunya, where Wikipedians and members of Wikimedia Argentina met for the First Spanish Republican Edit-a-thon.
From the beginning, the attendees could see that the Edit-a-thon would be an event with particular characteristics: several founders of the Children of Spanish Civil War in Argentina Civil Association attended, people who keep alive the memory of the events that took place a long time ago. Their testimonies about how their experiences translated to key political movements in the twentieth century were deeply emotional.
The great amount of evidence, the building of a generational story that can only be told by their protagonists and the gathering of many pictures and historical documents demanded recorded audio and video material in addition to the digitization of documents, including interviews. This material will be the basis for an audiovisual documentary about the Spanish exile in Argentina and the experiences of children of war. The material is being collected in a special category for that purpose in Wikimedia Commons.
IvĂĄn MartĂnez, Wikimedia MĂ©xico president, NicolĂĄs Miranda, Wikimedia Argentina head of communications, and Santiago Navarro Sanz, Wikimedia Spain vicepresident.
Spanish
Recuperando la historia compartida editando en Argentina, México y España
El exilio republicano español forzĂł a miles de españoles y españolas a abandonar su paĂs luego de la Guerra Civil Española y el posterior periodo de persecuciĂłn durante la posguerra por la dictadura de Francisco Franco. Cerca de 220 mil personas simpatizantes de la Segunda RepĂșblica abandonaron España hacia otros paĂses como Argentina y MĂ©xico, quienes lo acogieron de distinta manera.
Con motivo del 75 aniversario del arribo del buque Sinaia al puerto mexicano de Veracruz, los capĂtulos Wikimedia de Argentina, España y MĂ©xico, realizaron el Primer EditatĂłn del Exilio Republicano Español, en el que se editĂł Wikipedia, Wikimedia Commons y Wikisource sobre hechos histĂłricos, personajes y testimonios de este proceso.
La coordinaciĂłn de este evento, realizado bajo la iniciativa Iberocoop, implicĂł que el trabajo se realizara en horarios distintos el pasado 16 de junio. Desde temprana hora, editores desde territorio español escribieron artĂculos en español y catalĂĄn, como el del escritor y militante socialista Marcial Badia Colomer o el del periodista Isaac AbeytĂșa.
El evento en la Ciudad de MĂ©xico se realizĂł en el Espacio X del Centro Cultural de España en MĂ©xico. El evento reuniĂł a la comunidad de editores de Wikimedia MĂ©xico y motivĂł la presencia de familiares de exiliados españoles. Este editatĂłn contĂł con el apoyo de la Lic. Guiomar Acevedo LĂłpez, del Ateneo Español de MĂ©xico, quiĂ©n aportĂł fuentes y opiniones para el mejor desarrollo de la actividad. Al inicio de la actividad Macarena PĂ©rez, del Centro Cultural de España, destacĂł que el exilio español es un tema prolĂfico y del que se necesitarĂĄn muchas mĂĄs sesiones de trabajo para recuperar todos los testimonios a su alrededor.
Cerca de las dos de la tarde, hora local de MĂ©xico, Santiago Navarro Sanz, miembro de la mesa directiva de Wikimedia España, en videconferencia desde Vila-real, saludĂł a los presentes y se dijo contento de que un hecho difĂcil para la historia española sea una razĂłn positiva para reunir a wikipedistas en tres paĂses y crecer la memoria sobre este hecho en los proyectos Wikimedia. En la actividad en MĂ©xico se editaron artĂculos como el de la ComisiĂłn Administradora de los Fondos para el Auxilio de los Republicanos Españoles o las cartas en Wikisource del entonces presidente LĂĄzaro CĂĄrdenas, quien gestionĂł el refugio de miles desde España en territorio mexicano. Otros artĂculos creados fueron la Casa de España en MĂ©xico, en donde fueron acogidos investigadores e intelectuales españoles para que continuaran su labor y que a la postre se convertirĂa en una de las instituciones acadĂ©micas mĂĄs prestigiadas del paĂs: El Colegio de MĂ©xico; o bien, el Edificio Ermita, un afamado edificio de la capital mexicana del que pocos saben que su razĂłn de ser inicialmente fue acoger exiliados españoles, algunos muy relevantes como Rafael Alberti.
Al final del evento Macarena PĂ©rez presentĂł el proyecto Atlas de Exilio, un proyecto en el que de forma colaborativa se elabora un mapa en el que se sitĂșa dĂłnde se establecieron los españoles exiliados tras la Guerra Civil; proceso que es posible hoy al no existir una persecuciĂłn en su contra.
En el caso de Argentina, el evento se realizó dentro del edificio Casal de Catalunya, donde miembros de la comunidad de wikipedistas y de Wikimedia Argentina se reunieron en el Editatón del Exilio Español en Argentina junto a sobrevivientes de la experiencia del desarraigo en la posguerra.
Desde el comienzo, los asistentes pudieron comprobar que el EditatĂłn del Exilio Español iba a ser un evento con caracterĂsticas particulares: acudieron al Casal a varios miembros fundadores de la AsociaciĂłn Civil Niños de la Guerra Civil Española de Argentina, personas que recuerdan y mantienen vivo el significado de los hechos de los que fueron vĂctimas hace tanto tiempo. Pausadamente y de a uno, sus testimonios acerca de la experiencia del exilio siendo muy pequeños y de cĂłmo sus vivencias personales explican movimientos polĂticos clave en el siglo XX resultaron muy emotivas. Que el evento resultara tan impactante disparĂł en los presentes gran cantidad de preguntas que expandieron la temĂĄtica y enriquecieron los relatos.
Por otro lado, el editatĂłn tuvo una modalidad diferente a la usual, en la que se mejoran, expanden y crean artĂculos nuevos con el material que se estĂ© tratando en ese momento. En este caso, se considerĂł que la riqueza de los testimonios, la construcciĂłn de un relato generacional que sĂłlo puede ser contado por sus protagonistas y el recopilaciĂłn de gran cantidad de imĂĄgenes y documentos histĂłricos demandĂł un registro de audio y video -ademĂĄs de la digitalizaciĂłn de los documentos- que incluye entrevistas y que serĂĄ la base para una recopilaciĂłn documental audiovisual sobre el exilio español en Argentina y las experiencias de los niños de la guerra. Este material estĂĄ siendo recopilado en una categorĂa especial a ese fin en Wikimedia Commons.
IvĂĄn MartĂnez, Wikimedia MĂ©xico president, NicolĂĄs Miranda, Wikimedia Argentina head of communications, and Santiago Navarro Sanz, Wikimedia Spain vicepresident.
Catalan
L’exili republicĂ espanyol va forçar a milers d’espanyols i espanyoles a abandonar el seu paĂs desprĂ©s de la Guerra Civil Espanyola i el perĂode de persecuciĂł a la postguerra, durant la dictadura de Francisco Franco. Vora 220 mil persones simpatitzants de la Segona RepĂșblica van abandonar Espanya cap a altres paĂŻsos com ara Argentina o MĂšxic, que els van acollir de distinta manera. Amb motiu del 75 aniversari de l’arribada del buc Sinaia al port mexicĂ de Veracruz, els capĂtols Wikimedia Argentina, Espanya i MĂšxic, van realitzar el primer editatĂł de l’Exili RepublicĂ Espanyol, en el qual es va editar la ViquipĂšdia, Wikimedia Commons i Viquitexts sobre fets histĂČrics, personatges i testimonis d’aquest procĂ©s.
La coordinaciĂł d’aquesta activitat, realitzat sota la iniciativa Iberocoop, va implicar que el treball es realitzara en horaris diferents el passat 16 de juny. Des de bon prompte, editors des de territori espanyol van escriure articles en castellĂ i catalĂ , com el de l’escriptor i militant socialista Marcial Badia Colomer o el del periodista Isaac AbeytĂșa. L’activitat a la Ciutat de MĂšxic es va dur a terme a l’Espai X del Centre Cultural d’Espanya a MĂšxic. L’acte va reunir a la comunitat d’editors de Wikimedia MĂšxic i va motivar la presĂšncia de familiars d’exiliats espanyols. Aquest editatĂł va comptar amb el suport de la Llic. Guiomar Acevedo LĂłpez, de l’Ateneu Espanyol de MĂšxic, qui va aportar fonts i la seua opiniĂł per a millorar el desenvolupament de l’activitat. A l’inici de l’activitat, Macarena PĂ©rez, del Centre Cultural d’Espanya, va destacar que l’exili espanyol Ă©s un tema prolĂfic i del que faran falta moltes mĂ©s sessions de treball per a recuperar tots els testimonis al seu voltant.
Al voltant de les dues de la vesprada, hora local de MĂšxic, Santiago Navarro Sanz, membre de la junta directiva de Wikimedia Espanya, en videoconferĂšncia des de Vila-real, va saludar als presents i es va manifestar content de que un fet difĂcil per a la histĂČria espanyola siga una raĂł positiva per a reunir a viquipedistes en tres paĂŻsos i fer crĂ©ixer la memĂČria sobre aquest fet en els projectes Wikimedia. En l’activitat a MĂšxic es van editar articles con el de la ComissiĂł Administradora dels Fons per a l’Auxili dels republicans espanyols o les cartes a Viquitexts del aleshores president LĂĄzaro CĂĄrdenas, qui va gestionar el refugi de milers des d’Espanya en territori mexicĂ . Altres articles creats varen ser la Casa d’Espanya a MĂšxic, on varen ser acollits investigadors i intel·lectuals espanyols per a que continuaren la seua tasca i que a la fi es va convertir en una de les institucions acadĂšmiques mĂ©s prestigioses del paĂs: el Col·legi de MĂšxic; o bĂ©, l’edifici Ermita, un afamat edifici de la capital mexicana del qual pocs saben que el seu origen va ser inicialment acollir exiliats espanyols, alguns dels quals molt rellevants com Rafael Alberti.
Al final de l’acte, Macarena PĂ©rez va presentar el projecte Atles de l’Exili, un mapa col·laboratiu on es mostra on es van establir els exiliats espanyols desprĂ©s de la Guerra Civil; procĂ©s que Ă©s possible avui en dia ja que no existeix una persecuciĂł contra ells.
En el cas de l’Argentina, l’acte es va dur a terme a l’edifici del Casal de Catalunya, on membres de la comunitat de viquipedistes i de Wikimedia Argentina es van reunir en l’EditatĂł de l’Exili Espanyol a l’Argentina junt a supervivents de l’experiĂšncia del desarrelament durant la postguerra.
Des del començament, els assistents van poder comprovar que l’EditatĂł de l’Exili espanyol anava a ser un esdeveniment amb caracterĂstiques particulars: es va rebre al Casal a diversos membres fundadors de l’AssociaciĂł Civil Niños de la Guerra Civil Española d’Argentina, persones que recorden i mantenen viu el significat dels fets dels que van ser vĂctimes fa tant de temps. De forma pausada i d’un en un, els seus testimonis a voltants de l’experiĂšncia de l’exili, quan eren molt menuts, i de com les seues vivĂšncies personals expliquen moviments polĂtics clau al segle XX van resultar molt emotives. Que l’esdeveniment resultara tant impactant va disparar entre els presents gran quantitat de preguntes que van expandir la temĂ tica i van enriquir els relats.
Per una altra banda, l’editatĂł va tindre una modalitat diferent a la usual, en la que es milloren, amplien i creen articles nous amb el material que s’estĂ tractant en eixe moment. En aquest cas, es va considerar que la riquesa dels testimonis, la construcciĂł d’un relat generacional que tan sols pot ser contat pels seus protagonistes i l’eixida a la llum de gran quantitat d’imatges i documents histĂČrics va demandar un registre d’Ă udio i vĂdeo -a mĂ©s de la digitalitzaciĂł dels documents- que inclou entrevistes i que serĂ la base per a una recopilaciĂł documental audiovisual sobre l’exili espanyol en Argentina i les experiĂšncies dels xiquets de la guerra. Aquest material estĂ sent recopilat en una categoria especial per a aquesta finalitat a Wikimedia Commons.
IvĂĄn MartĂnez, Wikimedia MĂ©xico president, NicolĂĄs Miranda, Wikimedia Argentina head of communications, and Santiago Navarro Sanz, Wikimedia Spain vicepresident.
Can you help us translate this article?
In order for this article to reach as many people as possible we would like your help. Can you translate this article to get the message out?
Start translation